Diuen que els nusos de pedra
neixen dels moments de debilitat dels humans vers la natura,
quan hom se sent insignificant,
minúscul,
reduït a un punt qualsevol enmig d'un mar de neu i gel,
davant de tanta bellesa feréstega
que gairebé extasia l'ànima.
Diuen que, aleshores, però no sempre, alguna cosa s'esdevé
i que es creen ponts indestructibles
entre els que han viscut moments com aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada